31 de juliol_1 d'agost del 2015: Viatge anada cap a Osaka

Aquests eren els vols d'anar cap al Japó.     

     BARCELONA                       TK1856   31/07    17:40    22:00

     ISTANBUL                     

     ISTANBUL                        TK046    01/08    00:50    17:55

     OSAKA (KANSAI INTERNATIONAL) 

El vol d'anada es va fer molt bé en els seus dos trams. El primer des de Barcelona fins a Istanbul  i el segon des d’Istanbul fins a Osaka, a l’aeroport de Kansai, aeroport que sempre m'ha fet gràcia ja que és terreny guanyat al mar, vaja que és una illa artificial.

Ens va costar una mica trobar a BCN on estava la Turkish. I com sempre a Barcelona, costa que l’avió s’enlairi, no va ser fins cap a les 18 hores (el vol sortia a les 17:40 h). Arribàvem a Istanbul cap a les 21,30 (hora a Istanbul). El següent vol el teníem cap a les 00,50 de la matinada .Com que ens van donar les dues targes d'embarcament a BCN no vàrem haver de fer res a Istambul, només esperar que sortís la porta d'embarcament.

Només he estat dues vegades a Istanbul. La veritat és que amb tot el moviment que hi ha darrerament, Turkish Airlines és una de les companyies que està de moda, sembla que haurien de fer una repassada a l'aire condicionat, les condicions de neteja,.... deixa molt que desitjar.

Al poc d’arribar, va sortir la porta d'embarcament (la 216) i anàrem cap allà. Feia molta calor. En teoria hi havia wifi gratis, però no hi va haver manera de poder connectar-se (s’havia de rebre un codi al smartphone i no va ser així). Cap a les 12 va aparèixer  anar una noia de la Turkish però no va ser fins una mica més tard que va començar l'embarcament. Entre tot plegat vàrem sortir cap a les 1,15 i enlairar-nos  una mica més tard.

A l’avió hi havia pantalles personals, tot i que no acabava de funcionar massa bé el so. El vol va ser força plàcid, i per tant, es va poder dormir bé.

En els dos trams d’avió ens varen donar una menjar. En el primer sortint de Barcelona, i després dues vegades més en el tram de Istanbul a Osaka.  Els tres menjars varen ser molt tipus Turkish.

A l’arribar a Osaka, a l’hora prevista, ens vàrem trobar amb la sorpresa d’una cua impressionant per fer el control de passaport. Ben bé, van ser quasi dues hores de cua. Ens feien una foto i les empremtes digitals dels dos índexs.

Una vegada fora, ens vàrem trobar amb un japonès amb un cartell que posava Estel Paloma (jajaja!). Eren pràcticament les 8 de la tarda. Tot i així, li vàrem dir que volíem canviar, i ens va dir que cap problema. Ens va acompanyar a fer el canvi. Vaig canviar dòlars (encara del viatge als USA – 221 $) i 800 euros. Tot plegat, ens van donar 132760, un molt bon canvi (aproximadament 132 iens per euro), tenint en compte el canvi que m’havien fet aquí.  Després també vàrem anar a agafar un portable wifi a l’empresa Global Wifi. Ens va costar amb l’assegurança i tot, 15.174 iens, a pagar amb tarja. Ens van dir que no hi havia d’haver problema per la tornada a Narita, i que fins i tot, si era més tard de les 9 del vespre ho podríem deixar a la bústia.

Després de tot això, vàrem anar a buscar el transport cap a Kyoto (http://www.yasaka.jp/english/shuttle/index.html ). Tenia wifi dins del minibus. Amb una hora i mitja vàrem arribar a l’hotel de Kyoto (http://karasuma.kyotohotel.co.jp/english/) ...cap a les 22 hores.

El guia ens va indicar algunes coses interessants de Kyoto. També li vàrem preguntar pel dubte que teníem dels trens (Thuntherbird i el Hida). I al final, en el mateix hotel, ens va recomanar una taberna al costat mateix de l’hotel.

Ens vàrem instal·lar a l’habitació i anàrem a sopar a la taberna. Era un soterrani (és habitual al Japó, tant els pisos com els soterranis per posar-hi activitats diverses com restaurants, karaokes,...). El nom de la izakaya era Uotami (http://r.gnavi.co.jp/ka4a891/lang/en/)  ,  era davant mateix de l’entrada al metro de Karasuma-Dori.

 

Va ser molt divertit. Primer de tot ens van fer descalçar, i deixar les sabates en una petites caixetes. Ens van portar en un recinte tancat i ens van donar la carta... en japonès! Per les fotos vàrem intuir el que demanàvem que va ser una tempura, sashimi, i un arròs i un parell de cerveses. Tot molt bo. Per cert, la noia es va agenollar per fer la comanda... ens va fer patir una mica... I a més, no entenia gens l’anglès.  El preu total va ser d’uns 3.567 iens.

Bon inici del viatge! Tocava anar a dormir. Ja eren pràcticament les 23 hores.