dimecres, 19 d’agost del 2015

3 d'agost: Inari i Nara

Ens tornem a aixecar ben dora per poder agafar el tren cap a Inari. Anem a les 7 al menjador i ja hi ha una cua per entrar increïble! Quasi que no podem començar a esmorzar fins les 7:15. Inicialment volíem agafar aquest:


Però com que hi ha moltes opcions, i a més anem tard pel tema d'esmorzar (les 7 i cinc!), mirem Hyperdia i  decidim agafar aquest altra.



Agafem el metro davant l'hotel i anem cap a Kyoto Station. Avui estrenem el Japan Rail Pass. Entrem a l'estació (amb la Japan has d'entrar per on estar marcat, no per les màquines ), només cal mostrar-lo i hja et deixen passar. Busquem la via, la trobem, i agafem el tren. Això vol dir que a les 7:56 estem a Inari.

L'estació està al costat de l'inici del temple, per tant, només cal que pugem per a poder-lo veure. Fa molta molta calor i només són les 8 del matí.
 


Els toris posats de la manera com ho estan, fan que l'espai sigui molt diferent. Tota una muntanya plena de toris! Preciós!

Anem pujant cap amunt, tot trobant petits temples, cementiris, vistes sobre Kyoto,...No obstant, decidim no pujar fins a dalt de tot. De manera que on hi ha un dels encreuaments, ja força amunt, comencem a baixar, entre d'altres motius, perquè hem d'anar cap a Nara.

És aquí on comprem els 4 primers protectors: el de la salut, el dels estudis, el de la feina i el dels accidents de trànsit.

Aprofitem per anar a comprar aigues i coca-les al super del costat, per poder anar cap a Nara. Són ja les 10, i preteníem agafar, inicialment aquest tren,


però tornem a mirar Hyperdia i  ens trobem amb això:


De manera que, per no liar-nos, preferim agafar el JR Nara Line Local i no baixar a Uji encara que sigui més ràpid.

Agafem el tren i la nostra sorpresa és que abans d'Uji passa un inspector i ens recomana baixar i agafar l'altre línia que és a la via del costat i que serà molt més ràpid! Gran sorpresa la nostra!

Doncs bé, fem la primera opció, i a les 11.18 arribem a Nara. L'estació és molt maca, amb molt de color. 

Sortim de l'andana, i decidim anar a peu per iniciar el recorregut, i en tot cas, ja tornarem en bus, tal com estava indicat en els Callejeros Viajeros










Tot xino-xano, i sempre passant per l'ombra, arribem al primer dels espais de Nara: Kokufuji. D'aquí podem veure la Pagoda, l'Octogonal, però no el Central Golden Hall que està en obres. Aquí ja ens trobem els primers "bambis".

Cap a les 12.15 sortim del recinte i anem cap al parc de Nara (tot i que Kokufuji ja ho és).  En el parc pròpiament, tema "bambis" és divertidíssim. Hi ha llocs on venen galetes, per 100 iens, i això fa que grans i petits s'entretinguin a donar el menjar. A més, per agrair els bambis saluden a lo japonès! Boníssim! 

Continuem caminant cap a Todaiji. 

Són pràcticament les 13 hores. Paguem el 500 iens. I entrem! tot un espectacle visual! 
Fotos panoràmiques, selfies,... i quan entrem dins, i veiem el Buda... no words! 

Cap a les 14 hores sortim d'allà i anem cap el següent temple: Santuari Kasuga Taisha (春日大社神社) . Anem caminant i arribem al preciós cami de les faroles o fanals. Curiós que hi trobem unes senyores posant els papers en els fanals... quina paciència!
Arribem al temple, tot el camí hi feia molta calor. L'entrada és molt bonica, però decidim no pagar els 300 iens per entrar. Ja són pràcticament les 15 hores, i tornem cap a l'estació, ja que decidim no veure cap més temple. 

Inicialment volem agafar el bus, però finalment, no l'agafem i tornem pel camí que hem vingut. Anem buscant algun super per comprar fruita, però recordem que a dins l'estació n'hi havia un. Ens esperem a comprar alguna cosa allà. Tenim previst agafar el següent tren: 



Arribem justets a l'estació, comprem la fruita i l'aigua i pujem al tren que, com sempre, passa puntualment. 

A l'hora prevista, arribem a Kyoto. Decidim fer fotos a l'estació, a la torre de Kyoto, i aprofitant que tenim la Japan activada, anem cap al bosc de bambú... segon intent.
Amb la Japan és molt fàcil, ja que només hem de parar a SAGAARASHIYAMA, 15 minuts després de pujar en el tren. Tot i que sembla que hagi de caure el cel, ja que amenaça tempesta, anem cap allà. Entrem en el bosc de bambú (ja són quasi bé les 18 llargues), i va amenaçant cada vegada més la tempesta. El vent fa que els arbres es moguin i encara sigui més especial. Cap a les 19 hores, marxem altre vegada cap a Kyoto amb la mateixa línia. Arribem a Kyoto Station, i amb el metro anem cap a l'hotel. L'endemà ens hem d'aixecar molt aviat.