Ens aixequem ben dora, sabent que no podrem esmorzar a l'hotel. Hem de sortir amb prou temps de l'hotel per arribar a l'estació a fer el següent trajecte:
De manera que hem de sortir de l'hotel a les 5:30, ja que tenim uns 20 minuts fins l'estació a peu (no volem anar en metro). Agafem uns sucs que havíem comprat en el Family Mart, i sortim puntuals. Tot caminant pels carrers de Kyoto a les 5:30 del matí!
Arribem amb temps a l'estació, i anem cap a buscar a la via 5 el tren que ens ha de portar a Shin-Osaka, i després anar cap a la via 21 per agafar el primer Shinkansen o tren bala!
Tot quadra, i ens trobem a les 6:50 en el primer shinkanse que agafem per anar fins a Hiroshima. El tren va avisant de les estacions que va parant, amb una música molt tranquil.la; el silenci és absolut.
Arribem a les 8:21 a l'estació d'Hiroshima i anem a buscar alguna cosa per menjar, ja que no hem esmorzat.
Després anem a buscar el tram que ens ha de portar a la zona de l'esclat de la bomba. Hi van els tramvies 2 o 6, es pot agafar qualsevol dels dos. La veritat és que ens van informar molt bé els treballadors del tram. El preu és de 160 iens que, sempre s'han de pagar a la sortida del bus o tram, mai a l'entrada i s'entra pel mig del bus o tram (això passa a tot el Japó!).
En uns 15 minuts, arribem a l'espai que és el clàssic de les fotografies a Hiroshima: la pell de gallina. Aquest any celebraran el 70 aniversari de les bombes. Tot s'està preparant per aquest event.
Hi ha un grup de moltíssims Boy Scouts de tot el món que estan allà per poder dir Mai Més.
Anem visitant les diferents zones, amb un respecte absolut pel que representa l'espai. Impressionant! El monument a la Sadako Sasaki està farcit d'emotivitat amb les "grulles" que van arribant d'arreu del món. S'ha de viure i veure!
No m'imaginava el que va representar aquesta bomba, vull dir, els europeus la 2a guerra mundial es coneix des de la vella Europa, però la guerra que va succeir en el Pacífic ens queda lluny. Allà me’n vaig adonar del que va ser realment. Especialment dins del museu. Fa posar els pels de punta, el que varen viure els civils en aquell crim contra la humanitat.
Mai ningú ha demanar disculpes per tal barbàrie, sempre ha estat considerat danys col.laterals de la guerra. Crec que això és un gran error.
Donem per tancada la sessió a Hiroshima i marxem cap a Miyajima. Són les 10:45.
Teníem previst agafar el següent tren:
Però veient que és aviat, verifiquem si a l’Hyperdia hi ha alguna altre tren que ens porti fins a Miyajima, que com es pot veure, el nom de l’estació es Miyamjimaguchi.
I sí! Veiem que surt el mateix però una hora abans. Per tant, tornem amb el mateix tram, i anem cap a Miyajima.
Des de l’estació hem d’agafar un ferri que ens acosti a la illa. Està just al davant de l’estació de tren, no té pèrdua. S’ha d’agafar el que posa JR, ja que està també inclòs amb la Japan i per tant no s’ha de pagar res més.
Els horaris del ferry són els següents:
A les 13:10 en sortia un que és el que vàrem agafar. Fixeu-vos que pràctics que són, tenen els mateixos horaris d’anada que de tornada. Eficiència?
Bé. Arribem a Miyajima en 10 minuts, i de seguida veiem el famós tori!
Ens endisem pels carrers de Miyajima, i són un encant de botigues, menjar, … A més estan a l’ombra. I tot caminant ens acostem al santuari Itsukushima. Paguem 300 iens cadascú, i entrem amb la curiositat de ser un santuari que està pràcticament sobre l’aigua quan la marea està alta. Com tots els santuaris, una tranquil.litat damunt l’aigua…
Feia molta calor, i no trobàvem el lloc per menjar alguna cosa, cap super… a més teníem ganes de comprar-nos un barret. I no hi va haver manera!
Vàrem continuar la visita cap un altre monestir, aquest budista, el Temple Daishoin. No hi vam entrar, només vàrem estar sentats una estona a l’entrada. Vàrem anar a voltar una mica més per tornar cap a anar a buscar el ferry.
Inicialment volíem tornar cap a Kyoto amb la següent combinació:
Però com que tot just eren les 15:30, vam agafar el ferry de les 15:40, i buscar a veure si hi havia alguna altra combinació dins a Kyoto i poguéssim arribar una mica més aviat. En aquest cas, havíem de trobar nous seients pels Shinkansen, i no sabíem si seria possible.
I sí, trobem que hi ha seients, no només pel Shinkansen, sinó també per la línia del Shin-Osaka fins a Kyoto.
Agafem el tren. La veritat és que estem reventats, ja que la jornada va començar molt aviat. Ens trobem amb uns vagons sorpresa en el tren. Són molt friquis!
Fem tots els canvis previstos i en les hores previstes, i finalment arribem a Kyoto.
I tot i el cansats que estem, volem anar fins a Pontocho! I sí, després d'arribar a l'hotel, i només treure'ns tot el pes extra que portem a les nostres esquenes, marxem a passejar cap a Pontocho.
Anem hotel cap amunt i comencem a caminar pel carrer de l'hotel, Karasuma amunt, fins a arribar a la primera gran avinguda Shijo Dori, cap a la dreta i cap al riu o sigui Pontocho. tota l'avinguda està protegida de la pluja, és curiós. Els carrers transversals semblen trets de d'una pel.lícula, ple de pals elèctrics, com petites centrals transformadores i fils per tot arreu, tot el contrari d'aquí.
Arribem a Pontocho, i semblen entrar a l'època Edo:perquè hi ha llum elèctrica, si no,... seria impressionant.
Anem mirant si hi ha algun restaurant, però mai saps si és una casa particular o un restaurant... és el que té no saber japonès. Tot és molt tancat, però quan s'obre una porta és com tot un món.
Donem la volta pel costat del riu, i veus totes les noies vestides per l'ocasió: són tan guapes, es veuen tan fines vestides així! Porten uns fanalets de diferents colors i amb llum, com si fossin uns bolsos.
Al costat del riu, es veuen les terraces
I tot i el cansats que estem, volem anar fins a Pontocho! I sí, després d'arribar a l'hotel, i només treure'ns tot el pes extra que portem a les nostres esquenes, marxem a passejar cap a Pontocho.
Anem hotel cap amunt i comencem a caminar pel carrer de l'hotel, Karasuma amunt, fins a arribar a la primera gran avinguda Shijo Dori, cap a la dreta i cap al riu o sigui Pontocho. tota l'avinguda està protegida de la pluja, és curiós. Els carrers transversals semblen trets de d'una pel.lícula, ple de pals elèctrics, com petites centrals transformadores i fils per tot arreu, tot el contrari d'aquí.
Arribem a Pontocho, i semblen entrar a l'època Edo:perquè hi ha llum elèctrica, si no,... seria impressionant.
Anem mirant si hi ha algun restaurant, però mai saps si és una casa particular o un restaurant... és el que té no saber japonès. Tot és molt tancat, però quan s'obre una porta és com tot un món.
Donem la volta pel costat del riu, i veus totes les noies vestides per l'ocasió: són tan guapes, es veuen tan fines vestides així! Porten uns fanalets de diferents colors i amb llum, com si fossin uns bolsos.
Al costat del riu, es veuen les terraces
