Esmorzem a les 7 del matí. Hi anem molt puntuals i això fa
que ens podem, fer una idea del que hi ha en el self-service. Molt menjar tipus
japonès, com arròs, sopa de miso, farcellets (gyoza), algues, tofu, peix a la
planxa, amanides (amb moltíssimes salses), truita japonesa, ous durs, bacon,...
,molt molt complert, però donant importància al menjar japonès
. Una vegada hem esmorzat cap a les 8 ja sortim al carrer i
anem en metro fins a Kyoto Station. Nomes són dues parades de la línia Karasuma.
Kyoto té dues linies: una de Nord a Sud (Karasuma) i l’altra d’Est a Oest (Tozai).
Volíem comprar la City Bus (http://www2.city.kyoto.lg.jp/koho/eng/access/transport.html)
però ho hem de fer a Kyoto (ens ho diu una noia que estava per allà i ens
acompanya fins a Kyoto Station). Una vegada estem allà fem el canvi de les Japan
i també agafem tots els seients en els
trens que ens permeten agafar-los. De moment sembla fàcil!
Agafem els abonaments
per metro i bus. La veritat es que el del metro no es necessari. Una vegada ho
tenim tot, anem cap a fer la ruta recomanada en un blog que ens permet veure en
un dia Kyoto (caldrà afegir alguna cosa més) amb el bus (http://flapyinjapan.com/2014/06/24/que-ver-en-kyoto-en-un-dia-en-autobus/).
Anem seguint les indicacions i arribem perfectament a tot
arreu. D'aquesta manera fem, pràcticament
en un dia Kyoto, amb un “tute” important
i entrant a tots els temples i espais que ens deixen visitar. També vàrem
intentar anar al bosc de bambú però no va ser possible ja que es va fer de nit
( cap a les 18:30 es fa de nit a l’estiu). A més la combinació, si no tens la Japan,
és complicada, entre autobús i metro. Aquí vam tenir alguna dificultat per poder
tornar amb els autobusos, ja que a partir de les 19 hores, i com que era
diumenge, ,la freqüència era molt baixa. Finalment vàrem tornar a arribar a l’hotel.
Què vàrem visitar?
A les 9 del matí, amb el 101 (també el 205), ja estàvem en
el Pabelló Dorat o Kinkakuji (parada Kinkaku-ji michi).
Cap a les 10 agafàvem el 59 per veure el primer jardí sec o
de roca, el de Ryoan-ji Els jardins són preciosos.
Sortim i anem a buscar el 12 per anar al castell de Nijo (parada
Nijo-jo mae) . Hi
arribem sobre les 11 del mati. Cal dir que fa moltíssima calor! I molta
humitat. Això fa que tothom vagi amb una tovallola que es va eixugant la suor.
I sobretot és necessari molt aigua. Fem la visita al castell, que tot plegat és
molt espectacular. I marxem cap a buscar la 204, per anar a veure el Tori més
gran del món, en el Santuari Heian o Heian Jingu. Eren ja
quarts d’una. Encara en aquest moment no distingíem els temples si eren budistes
o shintoistes. Els que tenen toris són shintoistes, i els que no tenen toris, i
són de fusta sense colors, són els budistes, que majoritàriament són de la
secta zen.
En el camí, trobem una escola de Kendo, que estaven
entrenant.
Veiem el temple, que és espectacular, i anem cap a veure al
Pavelló de Plata a la parada Ginkaku-ji michi.Són les 14 hores. Hi ha un jardí sec, també, en aquest cas de sorra, on està simulat el Fuji. Els jardins secs tenen la particularitat que la seva tranquil.litat és absoluta: grills, aigua, verd, sorra perfectament alineada,... Al sortir, i tot baixant per anar cap a Kiyomizudera, ens
mengem un gelat de gel en un bareto.L'escollim de llimona... fa passar molt la set. La particularitat del gelat és que està tallat d'una manera molt especial. Ens costa 350 iens.
Agafem el 100, i baixem a la parada Kiyomizu-michi
per anar a Kiyomizudera, que hem de caminar una mica cap amunt en un
dels carrers ple de botigues. El temple torna a ser espectacular. Són ja les 16
hores.
Tot xino-xano, anem cap a Yasaka-Jinja, on ens queden un
parell de temples, però que estan tancats i no podem visitar. Ja són les 17
hores.
Tornem cap a Kyoto Station, amb el 100, i anem a preguntar
com hem d’anar fins al bosc de bambú. És una combinació de metro i de bus.
Arribem i ja és fosc, i per tant, decidim tornar ja que no podem fotografiar
res.
Són quarts de 8 i tenim dificultats per poder tornar, fins
que un senyor en un bus ens explica que aquell bus ens portarà a Kyoto Station,
que encara que sigui una hora de trajecte com a mínim hi arribarem.S'agraeix molt l'amabilitat dels japonesos, ja que no és gens agressiva; tenen molt clar el tema de l'espai vital.
Per la ruta del bus ,m’adono que no cal arribar a Kyoto
Station, i baixem a una cantonada de Shijo que estava a prop de l’hotel.
Trobem un Family Mart i entrem a comprar el sopar. Cap a
quarts de 10 arribem a l’hotel, ens dutxem, sopem i cap a dormir que l’endamà
ens espera Inari i Nara. I ja decidirem si tornem al bosc de Bambú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada