Aquests eren els vols d'anar cap al Japó.
BARCELONA
TK1856 31/07 17:40 22:00
ISTANBUL
ISTANBUL
TK046 01/08 00:50 17:55
OSAKA (KANSAI INTERNATIONAL)
El vol d'anada es va fer molt bé en els seus dos trams. El primer
des de Barcelona fins a Istanbul i el
segon des d’Istanbul fins a Osaka, a l’aeroport de Kansai, aeroport que sempre
m'ha fet gràcia ja que és terreny guanyat al mar, vaja que és una illa artificial.
Ens va costar una mica trobar a BCN on estava la Turkish. I
com sempre a Barcelona, costa que l’avió s’enlairi, no va ser fins cap a les 18
hores (el vol sortia a les 17:40 h). Arribàvem a Istanbul cap a les 21,30 (hora
a Istanbul). El següent vol el teníem cap a les 00,50 de la matinada .Com que
ens van donar les dues targes d'embarcament a BCN no vàrem haver de fer res a
Istambul, només esperar que sortís la porta d'embarcament.
Només he estat dues vegades a Istanbul. La veritat és que
amb tot el moviment que hi ha darrerament, Turkish Airlines és una de les
companyies que està de moda, sembla que haurien de fer una repassada a l'aire
condicionat, les condicions de neteja,.... deixa molt que desitjar.
Al poc d’arribar, va sortir la porta d'embarcament (la 216)
i anàrem cap allà. Feia molta calor. En teoria hi havia wifi gratis, però no hi
va haver manera de poder connectar-se (s’havia de rebre un codi al smartphone i
no va ser així). Cap a les 12 va aparèixer anar una noia de la Turkish però no va ser
fins una mica més tard que va començar l'embarcament. Entre tot plegat vàrem
sortir cap a les 1,15 i enlairar-nos una
mica més tard.
A l’avió hi havia pantalles personals, tot i que no acabava
de funcionar massa bé el so. El vol va ser força plàcid, i per tant, es va
poder dormir bé.
En els dos trams d’avió ens varen donar una menjar. En el
primer sortint de Barcelona, i després dues vegades més en el tram de Istanbul
a Osaka. Els tres menjars varen ser molt
tipus Turkish.
A l’arribar a Osaka, a l’hora prevista, ens vàrem trobar amb
la sorpresa d’una cua impressionant per fer el control de passaport. Ben bé,
van ser quasi dues hores de cua. Ens feien una foto i les empremtes digitals
dels dos índexs.
Una vegada fora, ens vàrem trobar amb un japonès amb un
cartell que posava Estel Paloma (jajaja!). Eren pràcticament les 8 de la tarda.
Tot i així, li vàrem dir que volíem canviar, i ens va dir que cap problema. Ens
va acompanyar a fer el canvi. Vaig canviar dòlars (encara del viatge als USA –
221 $) i 800 euros. Tot plegat, ens van donar 132760, un molt bon canvi
(aproximadament 132 iens per euro), tenint en compte el canvi que m’havien fet
aquí. Després també vàrem anar a agafar
un portable wifi a l’empresa Global Wifi. Ens va costar amb l’assegurança i
tot, 15.174 iens, a pagar amb tarja. Ens van dir que no hi havia d’haver
problema per la tornada a Narita, i que fins i tot, si era més tard de les 9
del vespre ho podríem deixar a la bústia.
Després de tot això, vàrem anar a buscar el transport cap a
Kyoto (http://www.yasaka.jp/english/shuttle/index.html
). Tenia wifi dins del minibus. Amb una hora i mitja vàrem arribar a l’hotel de
Kyoto (http://karasuma.kyotohotel.co.jp/english/)
...cap a les 22 hores.
El guia ens va indicar algunes coses interessants de Kyoto.
També li vàrem preguntar pel dubte que teníem dels trens (Thuntherbird i el
Hida). I al final, en el mateix hotel, ens va recomanar una taberna al costat
mateix de l’hotel.
Ens vàrem instal·lar a l’habitació i anàrem a sopar a la
taberna. Era un soterrani (és habitual al Japó, tant els pisos com els
soterranis per posar-hi activitats diverses com restaurants, karaokes,...). El
nom de la izakaya era Uotami (http://r.gnavi.co.jp/ka4a891/lang/en/)
, era davant mateix de l’entrada al metro de
Karasuma-Dori.
Va ser molt divertit. Primer de tot ens van fer descalçar, i
deixar les sabates en una petites caixetes. Ens van portar en un recinte tancat
i ens van donar la carta... en japonès! Per les fotos vàrem intuir el que
demanàvem que va ser una tempura, sashimi, i un arròs i un parell de cerveses. Tot
molt bo. Per cert, la noia es va agenollar per fer la comanda... ens va fer
patir una mica... I a més, no entenia gens l’anglès. El preu total va ser d’uns 3.567 iens.
Bon inici del viatge! Tocava anar a dormir. Ja eren
pràcticament les 23 hores.
