4 d'agost: Hiroshima i Miyajima

Ens aixequem ben dora, sabent que no podrem esmorzar a l'hotel. Hem de sortir amb prou temps de l'hotel per arribar a l'estació a fer el següent trajecte:

De manera que hem de sortir de l'hotel a les 5:30, ja que tenim uns 20 minuts fins l'estació a peu (no volem anar en metro). Agafem uns sucs que havíem comprat en el Family Mart, i sortim puntuals. Tot caminant pels carrers de Kyoto a les 5:30 del matí!

Arribem amb temps a l'estació, i anem cap a buscar a la via 5 el tren que ens ha de portar a Shin-Osaka, i després anar cap a la via 21 per agafar el primer Shinkansen o tren bala!

Tot quadra, i ens trobem a les 6:50 en el primer shinkanse que agafem per anar fins a Hiroshima. El tren va avisant de les estacions que va parant, amb una música molt tranquil.la; el silenci és absolut.

Arribem a les 8:21 a l'estació d'Hiroshima i anem a  buscar alguna cosa per menjar, ja que no hem esmorzat.

Després anem a buscar el tram que ens ha de portar a la zona de l'esclat de la bomba. Hi van els tramvies 2 o 6, es pot agafar qualsevol dels dos. La veritat és que ens van informar molt bé els treballadors del tram.  El preu és de 160 iens que, sempre s'han de pagar a la sortida del bus o tram, mai a l'entrada i s'entra pel mig del bus o tram (això passa a tot el Japó!).

En uns 15 minuts, arribem a l'espai que és el clàssic de les fotografies a Hiroshima: la pell de gallina. Aquest any celebraran el 70 aniversari de les bombes. Tot s'està preparant per aquest event.

Hi ha un grup de moltíssims Boy Scouts de tot el món que estan allà per poder dir Mai Més.

Anem visitant les diferents zones, amb un respecte absolut pel que representa l'espai. Impressionant! El monument a la Sadako Sasaki està farcit d'emotivitat amb les "grulles" que van arribant d'arreu del món. S'ha de viure i veure!

No m'imaginava el que va representar aquesta bomba, vull dir, els europeus la 2a guerra mundial es coneix des de la vella Europa, però la guerra que va succeir en el Pacífic ens queda lluny. Allà me’n vaig adonar del que va ser realment. Especialment dins del museu. Fa posar els pels de punta, el que varen viure els civils en aquell crim contra la humanitat.

Mai ningú ha demanar disculpes per tal barbàrie, sempre ha estat considerat danys col.laterals de la guerra. Crec que això és un gran error.

Donem per tancada  la sessió a Hiroshima i marxem cap a Miyajima. Són les 10:45.

Teníem previst agafar el següent tren:

Però veient que és aviat, verifiquem si a l’Hyperdia hi ha alguna altre tren que ens porti fins a Miyajima, que com es pot veure, el nom de l’estació es Miyamjimaguchi.

I sí! Veiem que surt el mateix però una hora abans. Per tant, tornem amb el mateix tram, i anem cap a Miyajima.

Des de l’estació hem d’agafar un ferri que ens acosti a la illa. Està just al davant de l’estació de tren, no té pèrdua. S’ha d’agafar el que posa JR, ja que està també inclòs amb la Japan i per tant no s’ha de pagar res més.

Els horaris del ferry són els següents:

A les 13:10 en sortia un que és el que vàrem agafar. Fixeu-vos que pràctics que són, tenen els mateixos horaris d’anada que de tornada. Eficiència?

Bé. Arribem a Miyajima en 10 minuts, i de seguida veiem el famós tori!

Ens endisem pels carrers de Miyajima, i són un encant de botigues, menjar, … A més estan a l’ombra. I tot caminant ens acostem al santuari Itsukushima. Paguem 300 iens cadascú, i entrem amb la curiositat de ser un santuari que està pràcticament sobre l’aigua quan la marea està alta. Com tots els santuaris, una tranquil.litat damunt l’aigua…

Feia molta calor, i no trobàvem el lloc per menjar alguna cosa, cap super… a més teníem ganes de comprar-nos un barret. I no hi va haver manera!

Vàrem continuar la visita cap un altre monestir, aquest budista, el Temple Daishoin. No hi vam entrar, només vàrem estar sentats una estona a l’entrada. Vàrem anar a voltar una mica més per tornar cap a anar a buscar el ferry.

Inicialment volíem tornar cap a Kyoto amb la següent combinació:

Però com que tot just eren les 15:30, vam agafar el ferry de les 15:40,  i buscar a veure si hi havia alguna altra combinació dins a Kyoto i poguéssim arribar una mica més aviat.  En aquest cas, havíem de trobar nous seients pels Shinkansen, i no sabíem si seria possible.

I sí, trobem que hi ha seients, no només pel Shinkansen, sinó també per la línia del Shin-Osaka fins a Kyoto.

Agafem el tren. La veritat és que estem reventats, ja que la jornada va començar molt aviat. Ens trobem amb uns vagons sorpresa en el tren. Són molt friquis!

Fem tots els canvis previstos i en les hores previstes, i finalment arribem a Kyoto. 

I tot i el cansats que estem, volem anar fins a Pontocho! I sí, després d'arribar a l'hotel, i només treure'ns tot el pes extra que portem a les nostres esquenes, marxem a passejar cap a Pontocho. 

Anem hotel cap amunt i comencem a caminar pel carrer de l'hotel, Karasuma amunt, fins a arribar a la primera gran avinguda Shijo Dori, cap a la dreta i cap al riu o sigui Pontocho. tota l'avinguda està protegida de la pluja, és curiós. Els carrers transversals semblen trets de d'una pel.lícula, ple de pals elèctrics, com petites centrals transformadores i fils per tot arreu, tot el contrari d'aquí. 

Arribem a Pontocho, i semblen entrar a l'època Edo:perquè hi ha llum elèctrica, si no,... seria impressionant. 

Anem mirant si hi ha algun restaurant, però mai saps si és una casa particular o un restaurant... és el que té no saber japonès. Tot és molt tancat, però quan s'obre una porta és  com tot un món. 

Donem la volta pel costat del riu, i veus totes les noies vestides per l'ocasió: són tan guapes, es veuen tan fines vestides així! Porten uns fanalets de diferents colors i amb llum, com si fossin uns bolsos.

Al costat del riu, es veuen les terraces

3 d'agost: Inari i Nara

Ens tornem a aixecar ben dora per poder agafar el tren cap a Inari. Anem a les 7 al menjador i ja hi ha una cua per entrar increïble! Quasi que no podem començar a esmorzar fins les 7:15. Inicialment volíem agafar aquest:

Però com que hi ha moltes opcions, i a més anem tard pel tema d'esmorzar (les 7 i cinc!), mirem Hyperdia i  decidim agafar aquest altra.

Agafem el metro davant l'hotel i anem cap a Kyoto Station. Avui estrenem el Japan Rail Pass. Entrem a l'estació (amb la Japan has d'entrar per on estar marcat, no per les màquines ), només cal mostrar-lo i hja et deixen passar. Busquem la via, la trobem, i agafem el tren. Això vol dir que a les 7:56 estem a Inari.

L'estació està al costat de l'inici del temple, per tant, només cal que pugem per a poder-lo veure. Fa molta molta calor i només són les 8 del matí.

 

Els toris posats de la manera com ho estan, fan que l'espai sigui molt diferent. Tota una muntanya plena de toris! Preciós!

Anem pujant cap amunt, tot trobant petits temples, cementiris, vistes sobre Kyoto,...No obstant, decidim no pujar fins a dalt de tot. De manera que on hi ha un dels encreuaments, ja força amunt, comencem a baixar, entre d'altres motius, perquè hem d'anar cap a Nara.

És aquí on comprem els 4 primers protectors: el de la salut, el dels estudis, el de la feina i el dels accidents de trànsit.

Aprofitem per anar a comprar aigues i coca-les al super del costat, per poder anar cap a Nara. Són ja les 10, i preteníem agafar, inicialment aquest tren,

però tornem a mirar Hyperdia i  ens trobem amb això:

De manera que, per no liar-nos, preferim agafar el JR Nara Line Local i no baixar a Uji encara que sigui més ràpid.

Agafem el tren i la nostra sorpresa és que abans d'Uji passa un inspector i ens recomana baixar i agafar l'altre línia que és a la via del costat i que serà molt més ràpid! Gran sorpresa la nostra!

Doncs bé, fem la primera opció, i a les 11.18 arribem a Nara. L'estació és molt maca, amb molt de color. 

Sortim de l'andana, i decidim anar a peu per iniciar el recorregut, i en tot cas, ja tornarem en bus, tal com estava indicat en els Callejeros Viajeros. 

Tot xino-xano, i sempre passant per l'ombra, arribem al primer dels espais de Nara: Kokufuji. D'aquí podem veure la Pagoda, l'Octogonal, però no el Central Golden Hall que està en obres. Aquí ja ens trobem els primers "bambis".

Cap a les 12.15 sortim del recinte i anem cap al parc de Nara (tot i que Kokufuji ja ho és).  En el parc pròpiament, tema "bambis" és divertidíssim. Hi ha llocs on venen galetes, per 100 iens, i això fa que grans i petits s'entretinguin a donar el menjar. A més, per agrair els bambis saluden a lo japonès! Boníssim! 

Continuem caminant cap a Todaiji. 

Són pràcticament les 13 hores. Paguem el 500 iens. I entrem! tot un espectacle visual! 
Fotos panoràmiques, selfies,... i quan entrem dins, i veiem el Buda... no words! 

Cap a les 14 hores sortim d'allà i anem cap el següent temple: Santuari Kasuga Taisha (春日大社神社)　. Anem caminant i arribem al preciós cami de les faroles o fanals. Curiós que hi trobem unes senyores posant els papers en els fanals... quina paciència!
Arribem al temple, tot el camí hi feia molta calor. L'entrada és molt bonica, però decidim no pagar els 300 iens per entrar. Ja són pràcticament les 15 hores, i tornem cap a l'estació, ja que decidim no veure cap més temple. 

Inicialment volem agafar el bus, però finalment, no l'agafem i tornem pel camí que hem vingut. Anem buscant algun super per comprar fruita, però recordem que a dins l'estació n'hi havia un. Ens esperem a comprar alguna cosa allà. Tenim previst agafar el següent tren: 

Arribem justets a l'estació, comprem la fruita i l'aigua i pujem al tren que, com sempre, passa puntualment. 

A l'hora prevista, arribem a Kyoto. Decidim fer fotos a l'estació, a la torre de Kyoto, i aprofitant que tenim la Japan activada, anem cap al bosc de bambú... segon intent.

Amb la Japan és molt fàcil, ja que només hem de parar a SAGAARASHIYAMA, 15 minuts després de pujar en el tren. Tot i que sembla que hagi de caure el cel, ja que amenaça tempesta, anem cap allà. Entrem en el bosc de bambú (ja són quasi bé les 18 llargues), i va amenaçant cada vegada més la tempesta. El vent fa que els arbres es moguin i encara sigui més especial. Cap a les 19 hores, marxem altre vegada cap a Kyoto amb la mateixa línia. Arribem a Kyoto Station, i amb el metro anem cap a l'hotel. L'endemà ens hem d'aixecar molt aviat.